Educació musical i visual[M021485]
BLOC 1
PRESENTACIÓ
Hola a tots i totes, el meu nom és Carla Aranda Gil i actualment estic estudiant segon d'educació primària a la universitat autònoma de Barcelona. Sóc de Sabadell i tinc 21 anys.
La meva trajectòria dintre de l'àmbit educatiu és bastant variada, he realitzat tant batxillerat com cicle formatiu. Però va ser aquests últims estudis els quals em van obrir els ulls i gràcies a les pràctiques vaig poder orientar-me cap a l'àmbit de l'educació. Actualment compagino la universitat amb el treball de monitora, fet que m'enriqueix cada dia més.
Les expectatives que tinc sobre l'assignatura d'educació visual són molt variables. En un primer moment quan la vaig llegir en el butlletí de la matrícula, em va sorprendre i espantar d'igual manera. Durant la meva trajectòria educativa he tingut una dolenta vinculació amb el món de les arts i per aquest mateix motiu en un principi, la veritat, sentia por envers l'assignatura. Però un cop vam realitzar la primera sessió, vaig poder comprovar com aquesta por es podia convertir en interès i motivació, i principalment a poder per fi "gaudir realitzant educació visual".
a. Què recordem? Què varem fer? Com es feia (metodologia) ?
El meu rècord de l'educació visual i plàstica de l'etapa primària i secundària, principalment és la metodologia que totes les professores utilitzaven. És a dir, un aspecte que recordo és que aquesta assignatura consistia a repetir aspectes o dibuixos plasmats en diferents fitxes que la professora donava prèviament. En aquest cas, gairebé mai realitzava cap activitat fora d'aquesta metodologia de treball, fet que feia que la creativitat dels i les alumnes no tingués la importància que hauria de tenir.
La meva perspectiva amb aquesta assignatura va anar canviant progressivament, amb el pas dels cursos. En l'etapa de primària, per mi era una matèria que m'agradava molt de realitzar perquè era l'estona de poder relaxar-me i treball en grup amb els meus companys i companyes. Però un cop vaig passar a l'ESO, aquesta perspectiva va canviar. D'un treball que moltes vegades era cooperatiu vam passar a un treball individualitzat i molt tècnic, en el qual premiaven per sobre de tot el dibuix. Un altre fet que em va sorgir en aquesta etapa va ser la frustració per al treball inacabat, això es va donar a causa d'un petit conflicte que vaig tenir amb una professora la qual sense previ avís va estripar-me una làmina de dibuix tècnic a la cara. A partir d'aquest fet la meva actitud envers l'educació visual i plàstica va fer un gir de 180 graus. Agafant-li fins i tot por.
La meva perspectiva amb aquesta assignatura va anar canviant progressivament, amb el pas dels cursos. En l'etapa de primària, per mi era una matèria que m'agradava molt de realitzar perquè era l'estona de poder relaxar-me i treball en grup amb els meus companys i companyes. Però un cop vaig passar a l'ESO, aquesta perspectiva va canviar. D'un treball que moltes vegades era cooperatiu vam passar a un treball individualitzat i molt tècnic, en el qual premiaven per sobre de tot el dibuix. Un altre fet que em va sorgir en aquesta etapa va ser la frustració per al treball inacabat, això es va donar a causa d'un petit conflicte que vaig tenir amb una professora la qual sense previ avís va estripar-me una làmina de dibuix tècnic a la cara. A partir d'aquest fet la meva actitud envers l'educació visual i plàstica va fer un gir de 180 graus. Agafant-li fins i tot por.
b. Aspectes o experiències positives i no tant positives què hem tingut.
En la pregunta anterior ja he introduït algunes experiències positives o negatives que he tingut en la matèria de visual però altres poden ser:
- ASPECTES POSITIUS. Una experiència positiva que recordo d'educació visual és quan vaig realitzar en grup una maqueta del llibre que estàvem llegint (el llibre s'anomenava "El zoo d'en Pitus"). Recordo amb especial afecte aquest projecte que vàrem realitzar, perquè la professora va disposar de tal manera els grups que aquests es complementaven entre ells. És a dir, va ser molt nutritiu per cada component perquè cada un aportava el que millor s'havia fer. De tal manera que al final, d'una aportació individual es creava una obra conjunta. També recordo, com entre tots i totes realitzàvem els complements de les obres que dúiem a terme al nadal.
- ASPECTES POSITIUS. Una experiència positiva que recordo d'educació visual és quan vaig realitzar en grup una maqueta del llibre que estàvem llegint (el llibre s'anomenava "El zoo d'en Pitus"). Recordo amb especial afecte aquest projecte que vàrem realitzar, perquè la professora va disposar de tal manera els grups que aquests es complementaven entre ells. És a dir, va ser molt nutritiu per cada component perquè cada un aportava el que millor s'havia fer. De tal manera que al final, d'una aportació individual es creava una obra conjunta. També recordo, com entre tots i totes realitzàvem els complements de les obres que dúiem a terme al nadal.
- ASPECTES NEGATIUS. Les pitjors experiències que vaig tenir de l'àmbit de l'educació visual van ser en l'etapa de l'ESO. En aquesta etapa vaig passar moments molts dur vinculats amb l'assignatura que es podrien resumir amb els plors que vaig tenir a causa de no realitzar el treball de manera excel·lent, que és el que demanava la professora. Aquests plors també, li afegeixo la frustració que vaig sentir i com impotent em sentia per no poder realitzar com volia la professora la feina.
c. Què creus que vas aprendre de la matèria? T’ha servit en un futur? És el mateix el què ens han ensenyat , que el què hem après? Justifica la resposta: Per què? Quina diferència hi ha entre ENSENYAR / APRENDRE?
Principalment de la matèria d'educació visual vaig poder aprendre a treball en grup. Quan no realitzàvem còpia de fitxes, tots els treballs es basaven en petits grups i la professora sempre feia que aquests grups sempre hi participessin alumnes diferents per així poder treballar amb tots els teus companys i companyes. Arran d'aquesta metodologia, vaig començar a saber realitzar treballs en equip i poder adquirir les eines suficients.
Aquest aprenentatge és el que més he utilitzat al llarg de la meva vida, i el que encara avui en dia utilitzo tant a l'àmbit laboral com el professional.
Aquest aprenentatge és el que més he utilitzat al llarg de la meva vida, i el que encara avui en dia utilitzo tant a l'àmbit laboral com el professional.
Personalment penso que la meva professora, podria a ver tingut l'objectiu d'aprendre a treball en equip però que aquest no era l'únic que volia que els seus alumnes aprenguessin. Crec que ella principalment volia que l'alumnat pogués gaudir d'art i que pogués sentir-se còmode en ell. Cosa que a mi no em va acabar de transmetre. Crec que aquesta falta de transmissió va ser per la metodologia que va emprar, quan no realitzava els petits projectes de treball en equip. Com les classes es basaven a realitzar còpies de fitxes, l'alumnat realitzava aquesta tasca però sense tenir molt present perquè la realitzava cosa que li dificultava l'adquisició de l'aprenentatge.
I aquí apareix la diferència fonamental entre ensenyar i aprendre. Per mi ensenyar és transmetre una sèrie de coneixements o idees a una altra persona que no els té encara assolits. En canvi, aprendre és adquirir aquesta idea o coneixement i fer-lo teu de tal manera que el puguis utilitzar de manera involuntària i sense pensar-hi.
d. Com creiem què hauríem d’enfocar l’assignatura com a futurs mestres? (Aquesta resposta té que veure en com considerem com a persones adultes la nostra relació amb les Arts, les Arts Visuals, la Cultura, la Cultura Visual que ens envolta. Cal argumentar quina és la nostra relació al respecte. )
Personalment com a futur mestre, crec que hauria d'enfocar l'assignatura d'educació visual i plàstica des d'un punt de vista global tenint com a premissa "que tot és art". He agafat aquesta premissa perquè tot el que realitzi un o una infant posant-li motivació i esforç s'ha de premiar i reforçar, sigui quina sigui la seva tècnica de dibuix. Vinculant amb aquesta idea, penso que un aspecte important a l'hora de realitzar l'assignatura és la creativitat. Com a futurs mestres hem de deixar que els nostres infants deixin portar la seva imaginació a llocs inimaginables, sense posar barreres. Realitzaria tot allò que les meves professores d'art no va dur a terme amb mi.
A més a més d'això, hauria de tenir en compte que actualment vivim en un món on la cultura està relacionada a tot el nostre context social, fet que m'ajudarà molt a l'hora de realitzar activitats de l'aula. Perquè aquesta vinculació tingui èxit s'ha de començar amb una relació amb l'art de nosaltres mateixos.
Personalment, jo sóc una persona que li agrada molt anar a visitar museus i veure obres d'art però penso que em falta poder obrir més el meu camp visual per poder apreciar bellesa en coses quotidianes del meu dia a dia.
D'aquestes 10 fotografies he triat, quatre que per mi són les més importants o em recorden alguns dels meus millors moments. Aquestes són:
Aquesta imatge va ser la celebració del meu divuitè aniversari, on vaig realitzar un viatge amb les meves amigues de tota la vida.
A més a més d'això, hauria de tenir en compte que actualment vivim en un món on la cultura està relacionada a tot el nostre context social, fet que m'ajudarà molt a l'hora de realitzar activitats de l'aula. Perquè aquesta vinculació tingui èxit s'ha de començar amb una relació amb l'art de nosaltres mateixos.
Personalment, jo sóc una persona que li agrada molt anar a visitar museus i veure obres d'art però penso que em falta poder obrir més el meu camp visual per poder apreciar bellesa en coses quotidianes del meu dia a dia.
10 FOTOGRAFIES TRIADES
Un aspecte característic d'aquestes fotografies triades, és que moltes són records d'aspectes importants de la meva trajectòria de vida, fotografies que hem recorden a bons moments viscuts amb persones estimades.
En aquestes imatges sobretot surt la meva família, amics, persones que m'importen molt i que han arribat a ser grans pilars dintre de la meva vida quotidiana. A més a més, també he afegit fotos de paisatges que m'ajuden a recordar moments viscuts allà. Per últim, també he afegit un ram de flors perquè això sempre ha representat una característica molt important dintre de la meva família.
Aquesta imatge la vaig escollir per l'emoció que vaig sentir. Primer de tot, en aquesta foto sortim el meu pare, la meva germana i jo, està realitzada en el meu terrat. He escollit aquesta imatge perquè m'encanta el que representa i el que vaig sentir en aquell moment. La foto es va realitzar un dia després que nevés a Sabadell, recordo que el meu pare va arribar de treballar a les 5 del matí (perquè treballar de nit), ens va aixecar a la meva germana i a mi i ens vam posar a jugar amb la neu perquè no teníem classe aquell dia. Aquesta situació em va marcar molt de petita, fent que aquesta foto sigui una de les meves preferides.
En aquesta imatge surt la meva germana i jo a Donegal. M'agrada molt perquè va ser una sorpresa que em va realitzar la meva germana per al meu aniversari. Jo estava a Dublín "d'au Pair" i ella va venir a fer-me una visita sorpresa.
En última posició vaig decidir escollir la imatge d'un paisatge. En aquest cas vaig decidir la imatge que vaig realitzar jo mateixa d'una platja de Donegal. Personalment el viatge d'au Pair que vaig realitzar em va canviar de tantes maneres que l'havia d'englobar dintre d'aquestes 4 fotos importants de la meva vida.
En grups de 4 persones, triem una seqüència de fotos que tinguin un tema en comú. Les agrupem i fem una proposta didàctica al respecte.
La seqüència temàtica que vam realitzar en grup de 4 persones va estar vinculada amb les tipologies de famílies. Tots i totes les components del grup vàrem pensar que seria un aspecte molt important de treballar amb els nens i les nenes i alhora molt vinculant amb les noves construccions familiars.
Així doncs, de cada un dels components del grup vam agafar la fotografia que millor il·lustrés el tema. En el meu cas, vam agafar la fotografia de la meva germana, el meu pare i jo al terrat i també la fotografia de la meva germana i jo.
A partir d'aquesta agrupació de fotos vam decidir realitzar una unitat didàctica vinculada al cicle mitjà, a 3r de primària.Encara que nosaltres vam pensar que era una unitat didàctica bastant vinclada al grup de sisè. L'unitat didàctica estarà inmersa dintre d'un projecte vinculat a l'àmbit familiar, però aquesta activitat tindrà una durarà de dues hores, amb un pausa entre mig que serà la hora del pati.
Així quedava la seqüènciació fotogràfica:
Així quedava la seqüènciació fotogràfica:
Aquesta unitat didàctica es componia de diferents passos a seguir:
1) Primer de tot explicaríem als infants que han de realitzar tants personatges (home, dona, nens i nenes) com vulguin.
2) En grups de 4 o 5 persones, els nens i nenes s'han d'ajuntar i crear tantes tipologies de famílies com poden. En aquest cas tots els grups tindran una premissa, i és que només poden realitzar un tipus de família una vegada. És a dir, per exemple jo vaig amb un nen i dues nenes més i creo una família de tres components: "un pare, una mare i un nen", doncs aquesta composició no la puc realitzar una altra vegada.
La idea és que per ells sols arriben a crear tantes tipologies de famílies com les que existeixen a la nostra societat avui en dia.
3) A partir de les diverses formacions familiars que hagin realitzat els nens i les nenes, la mestra ensenyarà diverses fotos que també surten aquestes agrupacions i debatrà amb l'alumnat si s'ha creat totes aquestes formacions o no. També s'explicarà algunes agrupacions que no s'hagin realitzat com el nen o nena sol, etc.
4) Per últim es realitzarà un petit role-play, vinculant les fotografies utilitzades en l'activitat anterior i les agrupacions creades per als nens i nenes. S'haurà de teatralitzar un matí qualsevol de cada família. L'objectiu d'aquesta última activitat és realitzar una relació entre tots els continguts explicats durant la sessió i fer veure els nens i les nenes que sigui quina sigui la tipologia de família tots els comportaments i accions realitzades per elles són iguals a la nostra.
1) Primer de tot explicaríem als infants que han de realitzar tants personatges (home, dona, nens i nenes) com vulguin.
2) En grups de 4 o 5 persones, els nens i nenes s'han d'ajuntar i crear tantes tipologies de famílies com poden. En aquest cas tots els grups tindran una premissa, i és que només poden realitzar un tipus de família una vegada. És a dir, per exemple jo vaig amb un nen i dues nenes més i creo una família de tres components: "un pare, una mare i un nen", doncs aquesta composició no la puc realitzar una altra vegada.
La idea és que per ells sols arriben a crear tantes tipologies de famílies com les que existeixen a la nostra societat avui en dia.
3) A partir de les diverses formacions familiars que hagin realitzat els nens i les nenes, la mestra ensenyarà diverses fotos que també surten aquestes agrupacions i debatrà amb l'alumnat si s'ha creat totes aquestes formacions o no. També s'explicarà algunes agrupacions que no s'hagin realitzat com el nen o nena sol, etc.
4) Per últim es realitzarà un petit role-play, vinculant les fotografies utilitzades en l'activitat anterior i les agrupacions creades per als nens i nenes. S'haurà de teatralitzar un matí qualsevol de cada família. L'objectiu d'aquesta última activitat és realitzar una relació entre tots els continguts explicats durant la sessió i fer veure els nens i les nenes que sigui quina sigui la tipologia de família tots els comportaments i accions realitzades per elles són iguals a la nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada